L’aire de la ciutat duu una pelfa carregada i
malaltissa que revela com l’eixida d’aquesta crisi ben fonda, a ca nostra, no serà
d’altra manera que a la blavenciana. Poc a poc van desempolsant-se les velles
consignes i es reprèn el discurs que tant bons resultats sempre ha donat.
Hui la solució davant la fallida financera i els balafiaments econòmics és el retorn
a l’anticatalanisme xenòfob, espanyolista i antiintel·lectual, eixe discurs triomfalista
basat més en el fetge que en el trellat.
A la corrupció institucionalitzada, les mentides de la
política megalòmana, el tancament de mitjans de comunicació (TV3, RTVV i
Catalunya Ràdio) o la supressió d’unitats educatives, ara faltava la cirereta del
sainet del Consell contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El
Pancatalanisme és el gran problema del poble valencià, com ho era Emmanuel
Goldstein en la novel·la 1984.
Llàstima que davant la
realitat supina i superlativa de la barbaritat valenciana, el poble no es lleve
la vena dels ulls i diga prou. Què més ha de passar¿?
Com una anomalia al bell mig
del país... No ens deixaran ni les esmolades de casa...
