Deia Ortega i Gasset en la España invertebrada que “España
es una cosa hecha por Castilla, y hay razones para ir sospechando, que en
general, sólo cabezas castellanas tienen órganos adecuados para percibir el
gran problema de la España integral”. I en aquesta Segona Restauració,
la Monarquia Bananera Aspanyola, segueix ancorada en el seu peculiar
nacionalisme castellà, homogeneïtzador, antiliberal i retrògrad.
Ara la crisis ha obert la caixa
dels trons i per fi sembla, la massa adormida, comença a obrir els ulls veient
la realitat de la mà de l’atur, les retallades i la manipulació. De moment
sembla que, gràcies a la ciència demoscòpica, deixen en el calaix les darreres idees
brillants que plantejaven, com la llei de l’avortament i la reforma de l’elecció
d’alcaldes. Però també és cert que mentre el tsunami català avança
irreductible, no podem descartar que en breu reimplanten la llei de vagos y maleantes o la llei de
fugues.
Malgrat que a Blavència, no sé què
dir-hi. Molts alberguem l’esperança del canvi en esta terra consumida pel deute
públic, la corrupció, el nepotisme i el clientelisme. Però el poble blavencià
addicte a paraetes megalòmanes, paraules grandiloqüents i panatenees d’àpats i
pólvora, no sé com es desempallegarà dels vicis assumits durant el temps dels Faraons.
Més encara ara, que els grans referents financers del nostre país s’han esvaït
gràcies a la magnífica gestió dels líders.
PS: Seguim sense senyals de TV3 i Catalunya Ràdio, i amb RTVV
tancada a cal i canto... Ni perdó, ni oblit...
