Perpinyà

Ara fa un pessic de dies que vaig decidir pèrdrem per les terres de la Catalunya Nord. Dintre de la cosmovisió pancatalanista, els territoris del Rosselló i la Cerdenya formen part del nostre domini lingüístic. Unes comarques cedides a França en virtut del tractat dels Pirineus de 1659. Administrativament estan integrades dintre del departament de Pirineus Orientals i adscrites a la Regió de Llenguadoc-Rosselló. 

Feia temps que m’atreia la idea de visitar Perpinyà i per extensió la regió. Certament m’he quedat amb ganes de més i carrejar per Montpeller, Narbona i Tolosa. Tot el que he vist m’ha encisat, puix tant Perpinyà com Carcassona o Cotlliure tenen un encant màgic i especial.

Pel que fa a la presencia del català a la zona l’he trobada força minoritària. Certament els carrers romanen identificats en ambdues llengües, la bandera oficial és la quatribarrada i la propaganda turística departamental es defineix com le Pays Catalan. Ara bé, la majoria de catalanoparlants amb els qui vaig interactuar eren naturals del Principat o del País Valencià. Els pocs residents que s’esforçaven en catalanejar ho feien en un patuès quasi indesxifrable. En això l’Estat francès, tant el borbònic com el republicà, s’ha esforçat d’un mode combatiu i constant per homogeneïtzar i eliminar totes les mostres culturals característiques i peculiars.

Una gran estada d’enllà els Pirineus, que també ha servit per refrescar el francès. Uns bons dies per recórrer carres, places i edificis amb sabor a l’antiga Corona d’Aragó.

PS: De vegades pense ucrònicament com ens hagueren anat les coses si al tractat d’Utrecht-Rastatt les potències hagueren dividit la monarquia hispànica... Si Castella haguera seguit en mans dels Borbons i Aragó amb els Aubsburgs, així nosaltres haguérem pogut seguir el nostre devenir històric.

Almaig XXXI

Com cada any al mes de desembre arriba puntual la revista Almaig: estudis i documents. El darrer divendres la seu de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, acollia la presentació d’aquesta publicació que ja suma trenta-un números.

És un goig col·laborar amb els amics de La Nostra Terra un any més. Novament ix al mercat aquesta obra coral i miscel·lània que enriqueix els sabers i coneixença sobre la nostra comarca. En el nostre cas presentem “Els beneficiats músics i la Vall d’Albaida a l’ombra del motu proprio de 1903”. Un col·lectiu d’eclesiàstics músics que varen veure reformats el seu estatus al llarg del primer terç de la centúria.

Esperem que siga de la vostra utilitat.

PS: El lector avesat ja se n’haurà adonat de la manca de cites i notes, sembla que els follets nadalencs de la maquetació les han esvaïdes. Aixina que al proper any més i millor.

Recomanem: Rondalles de la Vall i del Vell

Certament aquesta publicació sé de bestreta que no és una novetat editorial. Més bé aquest post arriba tard i a mala hora, puix fa temps que deuria d’haver-li dedicat cinc cèntims a aquest projecte on hi vaig col·laborar, animat per un dels seus coordinadors, Pep Estornell.

El llibre és una meravella, farcit amb més de cinquanta rondalles arreplegades a la Vall d’Albaida i les comarques circumdants. Un treball que naixé des del departament de valencià de l’IES "Manuel Sanchis Guarner" de Castelló de Rugat i fou editat per la Caixa d’Ontinyent. Al que cal afegir com en el transcurs de la seua vida ha aconseguit dos guardons, el XXXV^é Premi Baldiri Reixac el 2013 i el XX^é Premi Benicadell el 2014.

Una gran col·lecció rondallística. Un magnífic exemple d’obra coral que combrega la vessant literària amb la pedagògica. Un bon exercici on la tradició oral de les comarques centrals queda fossilitzada per l’esdevenidor.

Per finir sols em resta suggerir-vos que aquest és un regal perfecte per demanar-lo en les festes de Nadal i Reis que ja tenim tocant-nos a la porta, puix en cap biblioteca deuria mancar. Un llibre (parafrasejant a l’amic Estornell) per seguir fent poble, seguir fent comarca, seguir fent país. Seguir rondallant!!