Deia el professor Manuel Sanchis
Guarner en La llengua dels valencians
que “un poble que oblida el seu idioma, és un poble en el trànsit de mort”. La
frase ve ni que pintada després de la darrera intervenció brillant de l’alcaldessa
Na Rita Barberà en la Crida de les Falles 2015.
Moltes vegades hem reflexionat com una gran part del poble valencià veu la llengua com un simple floklorisme. De
com la conceben com l’idioma per dedicar vítols mariològics i omplir-se la boca
amb allò de què sant Vicent Ferrer on anava parlava en valencià.
A l’ombra del ressò viral que ha
pres la imatge de la primera edil del Cap i Casal, pense, què hagués passat si em comptes
de Rita alguna altra política valenciana, per exemple Mònica Oltra, hagués
aparegut destrossant la llengua castellana?. Què dirien els mitjans
conservadors i tot l’aparell del partit omnipotent?. Però no passa res, perquè en
català de València qualsevol barbarisme i embarbussament mal verbalitzat dona color i
arranca un somriure.
Estampa trista la del balcó farcit
de falleres i autoritats. Espill que reflexa la realitat de llengua minoritzada
la dels valencians. Eixe poble que condemna les transmissions de TV3, que
silencia RTVV, que impulsa programes educatius plurilingües per potenciar el
castellà, que tanca línies educatives en valencià, que dona ales al cainisme lingüístic,... Sí professor Sanchis
Guarner, tota la raó, però almenys ja ve el calor del foc i de la flama, i amb
ell la primavera valenciana.
