Amb l’onomatopeic so del temps que s’esmuny entre els
dits, l’anatematitzat Pablo Iglesias,
avisava fa uns dies de què s’acosta el moment d’esporgar la remulla.
La proclama era feta al melic del món, en la Blavència del Sith, eixe territori ubicat
en el bord exterior de la galàxia i governada des de fa lustres pels faraons. La
terra de la rajola i l’especulació on la corrupció atresora expedients als
jutjats. No queden dits a les mans per contar-hi tots els casos on descollem
els blavencians.
Pense que mai serem conscients del mal que aquest hàbit ha
fet al nostre territori. Potser tant com el nostrat meninfotisme genètic i el cainisme
autòcton. És com si no tinguérem clar que els recursos són finits i ací s’han
balafiat a bocí ple en llaor de les xarxes caciquils i per ofrenar noves
glòries.
El problema no és dels que ens han volgut fer creure que
els burros volen, sinó de tots aquells que se’ls han cregut veient-los solcar el
cel i aterrar en l’aeroport de Castelló.
Tempus fugit... Tic-tac Tic-tac Tic-tac...
