Era qüestió de temps la publicació per part de l’Associació Valenciana de Musicologia (AVAMUS) de les actes del congrés
celebrat l’any passat sota el títol “La música a la meditarrània occcidental: Xarxa de comunicació intercultural”.
Ara la revista on line d’aquesta
institució, QuaDriVium, arreplega
les conferències i jornades que tingueren lloc entre el 23 i el 25 de juny de
2014 a la seu de la Societat Coral “El Micalet” de València. Entre les
interessant aportacions que hi podreu trobar, vos convidem a llegir “La legislación de las bandas militares en
la Valencia del ochocientos”.
A nivell bibliogràfic el segle XIX encara se'ns
presenta com el més desconegut pel que fa a l'evolució de les bandes de música
i especialment de les militars. L’Arma d'Infanteria de l'Exèrcit espanyol, va
iniciar la centúria del vuit-cents amb el predomini de la figura dels
"Músics contractats", que eren músics professionals contractats pels
comandaments dels regiments i batallons, un recurs habitual en la majoria
d'exèrcits europeus i americans. A partir del Real Decreto de 28 de junio de 1832 aquesta situació es va alterar,
ja que als contractats se'ls afegiran els "Músics de plaça", soldats
amb coneixements musicals amb els quals es formaven les músiques i xarangues del
vuit-cents.
Aquesta dicotomia va perdurar fins a la promulgació
del Real Decreto de 10 de mayo de 1875
pel qual el personal músic va ser definitivament militaritzat i homogeneïtzat
en quatre categories: Músics de primera, segona, tercera i educands. Per la
seva part els Músics Majors, que eren encarregats de la direcció de les bandes
i eren contractats, van passar a estar assimilats a alferes i les seves places
a proveir-se mitjançant oposició.
Salut a tothom i passeu un bon estiu!!!!
