La música silenciada

Sota aquest títol, roman un manifest signat pels treballadors de l’Institut Valencià de la Música (IVM), publicat ara que aquest ens va a desaparèixer, absorbit pel nou holding Culturart de la Generalitat Valenciana.

L’Institut Valencià de la Música, naixé a l’ombra de la Llei valenciana de la música, una norma que malgrat ser de bestreta una bona pensada, val a dir, com des de l’any 1998 no li s’ha tret el suc que hagués segut necessari. Des de la meua visió, aquesta llei sols ha servit per a dos objectius, d’una banda tancar la boca a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, amb una mesura de jocfloralisme i pseudofolklorisme jurídic; i d’altra, donar aixopluc legal a aquesta institució. Al respecte cal puntualitzar com, l’IVM dintre de les seues limitacions (la majoria de vegades per les dèries dels respectius Consellers), s’ha convertit en un puntal del moviment musical valencià, i la seua desaparició significa un greu daltabaix.

Ara bé, tampoc ens devem estranyar de la majoria de coses que passen al nostre país. Des de 1995 els nostres líders, han ostentat el poder omnímode per gràcia de les urnes, i ells han decidit que l’objectiu estratègic que devíem seguir era el del turisme de sol i platja, la política dels grans esdeveniments i la rajola. El resultat el tenim a la vista, on hem passat de ser l’enveja, de ser l’eix de la prosperitat -segons ens deien ara i adés-, a ser líders en corrupció, en balafiar els recursos públics, i en escurar la caixa de la Generalitat Valenciana.

Ara tot són problemes, tot s’ha de replantejar, tot s’ha de retallar, i en aquest descobriment de l’austeritat pressupostaria, resulta que la música ens sobra. Sempre he tingut clar que el fet diferencial musical valencià, mai ha estat la priorita del Consell ni ha format part de la seua agenda, a l’igual que la llengua o la cultura. Per tant, no ens devem estranyar de res del que ens passe als músics i als valencians.

Per tant, ànims als amics de l’Intitut Valencià de la Música, i per extensió a tots els valencians, d’ara endavant sols ens queda el dret al renec, o potser, ni tant sols això.

Presentació de "El mirall pautat" al Conservatori d'Ontinyent

Segueix el periple publicitari del nostre peculiar refranyer musical. Hem de destacar com ara, l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA), institució capdal pel moviment cultural valldalbaidí, s'hi suma amb el  Conservatori Professional de Música d'Ontinyent, per donar-nos aixopluc en la realització d'una nova presentació, que serà el proper dijous 8 de novembre a les 20,30 hores .

El conservatori no té pérdua, es troba a la plaça de la Coronació núm. 27 d'Ontinyent (Vall d'Albaida), i a més, serà amb entrada lliure pel que t'esperem! 

Però, què és “Temps de músics i capellans”?

Aquesta és una pregunta que molts de ben segur s’han plantejat, ço és, quina relació existeix entre l’església i la música.

Val a dir com hui per hui, la força en aqueta doseta és molt minsa, però pel que fa a la societat valenciana del trànsit del dinou al vint, sí en tenia molta. Cal tenir present com les esglésies han estat un lloc tradicional de formació musical fins al desenvolupament dels conservatoris i les escoles de música. L’església era la que organitzava el cicle laboral i el festiu, sent a més la que establia festivitats, advocacions i d’altres celebracions que portaven adjuntes l’ús de la música.

Fet i fet les implicacions en les relacions Estat/ Església de la contemporaneïtat, també afectaran de ple l’associacionisme musical valencià. Per tant, no hem de caure en això tant nostrat com són els prejudicis. Prejudicis pel títol, la llengua o el tema estudiat, puix la realitat és complexa i en ella tot queda lligat. Els grans músics valencians del passat composaven indistintament música orquestral, lírica, bandística i religiosa, per a mostra Salvador Giner Vidal, un dels protagonistes de les pàgines del present treball.

Així que per a saber-ne més no dubtes en visitar l’enllaç "Temps de músics i capellans" o millor encara, adquirir el llibre.

Hui comença la distribució de “Temps de músics i capellans”

Aquest cap de setmana, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, celebra a les Alqueries la seua 44ª Assemblea General. Aquest esdeveniment va ser aprofitat per l’ens musical, per començar a distribuir el treball “Temps de músics i capellans”.

Aquest llibre malgrat haver estat presentat el  4 de novembre de 2011 a la Vila Joiosa, no havia estat distribuït. Els problemes de caixa arrossegats per l’entitat, a causa dels impagaments de la Generalitat Valenciana, així com els logístics derivats de l’actual crisi socioeconòmica, havien fet que la Junta encapçalada pel president Josep Francesc Almeria el demorés.

Però hui, per fi, comença el periple de “Temps de músics i capellans”, un treball que pretén traure aigua clara a les relacions bastides entre l’església catòlica i el moviment musical valencià durant el primer terç del darrer segle, el qual a més, posa l’accent sobre la situació de com queden les bandes de música en aquesta dicotomia.

Segons informació de la pròpia Junta, la distribució del treball, que no serà comercial, comença hui amb l’entrega d’exemplars a les societats musicals, càrrecs directius i representants polítics, per a continuació repartir-los a la xarxa d’universitats, conservatoris, centres especialitzats, i la Xarxa de lectura pública valenciana.