La Consellera es canvia el cognom

Era un rumor que de feia temps rondava pels epicentres del Cap i Casal, però tot apunta que en breu el Consell emetrà el seu dictamen més ferm. Sota l’aixopluc del Consell Jurídic Consultiu i d’altres equànimes institucions, el Consell farà pública la prohibició de la tinença del cognom Català.

El motiu argumentat és el d’ajudar a higienitzar la societat blavenciana, sempre contaminada com està pel pancatalanisme irreductible. Al temps que no es descarta un motiu sanitari, puix les autoritats se n’han adonat dels problemes cognitius i motrius que sofreixen molts dels ciutadans que duen aquest perillós cognom. Aquest argument sanitari cal relacionar-lo amb els processos de ceguesa crònica motivats per la lectura de textos en llengua catalana, que conviden a posar en quarantena aquesta algaravia sempre en defensa del jovent i la bona gent d’aquest territori.

La Consellera, en una mostra d’orwellisme polític, ha decidit ser la primera en valencianitzar el seu cognom per donar exemple. La novella Mª José Valenciano, ja havia despuntat al demanar demanar disculpes públiques per ser valencianoparlant. Ara amb aquesta decisió de lideratge polític, Valenciano, passa a formar part del llistat dels grans estrategs que ha donat la nostra terra a la història en majúscula.

Però no serà la darrera de les decisions del Consell, puix en breu preparen un Decret per derrogar dues lleis desfasades. En concret es tracta del plantejament darwinià de la llei de l’evolució i la llei de gravitació universal. Aquestos canvis quedaran implementats en els currículums escolars del proper curs escolar, pel que un equip d’experts ja treballen a corre-cuita per actualitzar i bescanviar els continguts dels llibres de text.

Des d’aquest raconet ciberespacial, sols ens resta agrair el desinterès i l’altura intel·lectual que les grans ments pensants que ens governen demostren dia rere dia.

Èxit de l’Encontre d’ACMMIC

Dissabte 15 de febrer la seu de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia d’Ontinyent, acollia el IV Encontre dels compositors organitzat per l'Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians (ACMMIC). Aquest esperat acte, successor dels celebrats en Muro (2001), Elda (2003) i Torrent (2005), començà amb la inauguració realitzada pel president d’ACMMIC Daniel Ferrero Silvaje, el president de la societat de festers Antonio J. Morales Ferrero i l’alcalde la vila Jorge Rodríguez Gramage.

La diada començà amb la intervenció de l’advocat Ximo Soler Catalunya amb la ponència “La propietat intel·lectual dins de la festa de moros i cristians”. En ella exposà com l’Estat espanyol presenta una doble realitat, d’una banda compta amb una moderna llei de propietat intel·lectual però alhora n’és un dels països que sofreixen més amb la pirateria. Aquesta nociva realitat es manifesta principalment sobre el patrimoni cultural, d’ahí que siga necessari cercar l’equilibri entre el dret de l’accés a la cultura i els drets d’autor.

La segona ponència del matí fou la del fester Juan Antonio Alcaraz Argente, “Un passeig per la música de la festa de moros i cristians”, que deixà bocabadats a tots els assistents. En ella féu un ràpid repàs a les diferents manifestacions morocristianes que existeixen arreu del planeta. En concret assenyalà que ha document almenys 1264 formes diferents de celebrar les festes de moros i els cristians als continents africà, americà i eurasiàtic. Totes elles presenten com a trets en comú l’existència d’uns textos i una música pròpia, així com es manifesten amb la celebració de diferents actes com desfilades, representacions, danses, desembarcs, ambaixades, autos sacramentals, etcètera.

Aprofitant l’intermedi del migdia, el president de festers Antonio J. Morales, féu una visita guiada als assistents de l’Encontre al Museu Fester, al qual li seguí el pertinent dinar de germanor. Per la vesprada l'historiador Frederic Oriola Velló i el compositor Juan Bautista Francés Parra presentaren “El gust per Chimo”. Un estudi historico-analític sobre l’obra més immortal del mestre José Maria Ferrero Pastor, que aquest mateix any de 2014 celebra el seu cinquantenari. Tancà aquesta jornada de reflexió i treball l’escriptor Miguel Ángel Martínez Pozo qui parlà sobre “Fiestas de moros y cristianos en el último reducto musulmán de la península: El antiguo reino de Granada”. En ella posà de manifest la pervivència en Andalusia d’aquestes festivitats d’orígens moderns, que es conserven en una vuitantena de poblacions rurals de dimensions reduïdes i on destaquen les representacions teatrals.

L’endemà diumenge 16 de febrer, ACMMIC celebrà la seua assemblea anual. En ella es posà de manifest la pèrdua que per a tots havia suposat l’òbit de Pedro J. Francés Sanjuán, essent nomenat a títol pòstum President d’honor de l’associació. En l’apartat de càrrecs, Miguel Angel Sarrió Nadal assumí la funció de Tresorer i Benet Ripoll la d’encarregat de les Noves Tecnologies.

El IV Encontre de compositors i l’assemblea anual finí al Teatre Echegaray amb el Concert dels compositors realitzat per l’Agrupació Musical d’Ontinyent. Aquest concert quedà emmarcat dintre dels actes del Mig Any Fester 2014 i a més de la tradicional participació en la direcció dels compositors convidats, es féu públic el nomenament com a President Honorífic d’ACMMIC l’absent Pedro Joaquin Francés. El pergamí fou arreplegat per la seua vídua, Reme Parra, entre l’emoció i l’aplaudiment del públic assistent que omplia a vessar l’auditori.

Un gran cap de setmana per gaudir de la bona companyia d’amics i fruir de la millor música morocristiana en la sempre acollidora vila d’Ontinyent.

L’anomalia

L’aire de la ciutat duu una pelfa carregada i malaltissa que revela com l’eixida d’aquesta crisi ben fonda, a ca nostra, no serà d’altra manera que a la blavenciana. Poc a poc van desempolsant-se les velles consignes i es reprèn el discurs que tant bons resultats sempre ha donat. Hui la solució davant la fallida financera i els balafiaments econòmics és el retorn a l’anticatalanisme xenòfob, espanyolista i antiintel·lectual, eixe discurs triomfalista basat més en el fetge que en el trellat.

A la corrupció institucionalitzada, les mentides de la política megalòmana, el tancament de mitjans de comunicació (TV3, RTVV i Catalunya Ràdio) o la supressió d’unitats educatives, ara faltava la cirereta del sainet del Consell contra l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El Pancatalanisme és el gran problema del poble valencià, com ho era Emmanuel Goldstein en la novel·la 1984.

Llàstima que davant la realitat supina i superlativa de la barbaritat valenciana, el poble no es lleve la vena dels ulls i diga prou. Què més ha de passar¿?

Com una anomalia al bell mig del país... No ens deixaran ni les esmolades de casa...

Vicent Partal a Quatretonda

El Col·lectiu Cultural Dorresment és d’eixes institucions menudetes i sense pretensions que han esdevingut en un referent de l’animació cultural a ca nostra. Nascut en novembre de 1993, potser molts no el valoren en la justa mesura, però ha estat pioner i promotor d'un gran nombre d'activitats i esdeveniments de la nostra vila. Entre ells sols cal esmentar les primeres excursions organitzades a la Serra, xerrades i meses de debat, publicacions, agermanaments, presentacions de llibres, diades de la pau i de l’arbre, així com la gènesis de les voltes a peu.

El Dorresment, com tots els fills de la morta viva, sobreviu en aquest temps de crisi i incertesa sense perdre l’esperança en un futur millor. És per aquest motiu que no es deixa vèncer i segueix organitzant activitats. Per exemple el darrer 18 de gener, donava aixopluc a Toni Cucarella per presentar la seua darrera novel·la Dones d'aigua, hòmens de fang.

Ara anuncia una nova presentació, en concret la del llibre de Vicent Partal A un pam de la independència. Partal és un periodista natural de Bétera que descolla al Principat, on exerceix com a director del diari electrònic Vilaweb. En aquet treball el seu autor reflexiona sobre com s’ha arribat a la situació política que viu Catalunya, quines són les claus per poder arribar a la independència i com li agradaria que fos la nova república catalana.

La presentació tindrà lloc al Saló d’actes de l’Ajuntament de Quatretonda el proper divendres 14 de febrer a les 19 hores, sent-ne a més d’entrada lliure i gratuïta.