Un nou BQ: “Quatretonda, la lluita per un terme”

És un goig indescriptible veure com malgrat l’actual situació socio-econòmica, la Biblioteca Quatretondenca i els seus acòlits, es resisteixen a desaparèixer, mossegant amb força la vida i fent mans i mànigues per resistir el present tsunami.

El darrer dissabte 7 de juny, el Saló d’Actes acollí la presentació d’un nou BQ, fruit de l’estudi de l’historiador David Mahiques Alberola i titulat Quatretonda, la lluita per un terme. Se’ns dubte un treball que d’ençà serà de capçalera per recuperar la memòria del nostre passat històric.

En ell es posa en solfa el llarg contencions que començà a les acaballes del segle XVI i culminà en el segle XX. Demostrant el desig dels nostres avantpassats per aconseguir, defensar i ampliar el propi lebensraum. D’aquesta manera si vers 1588 Quatretonda conquerí un terme particular al Pla, amb els processos liberals i desamortitzadors del segle XIX l’amplià amb la Serra.

L’assumpte no ha de ser vist com un desig pres a la babalà. Fins fa poques dècades la Serra era una font de riquesa cabdal, vinculada a l’explotació de conreus, la pastura de ramats, l’extracció de fusta, la recol·lecció de queviures o l’activitat cinegètica. A més comprovem com Quatretonda comptà en tot aquest període amb una oligarquia que comandà aquest procés, aconseguint les dues grans fites col·lectives, el Privilegi Reial de 1587 i l’acotament d’un potent terme. És dintre d’aquesta elit, on cal assenyalar el paper que jugà el diputat José Benavent Osca, d’ençà un retrobat il·lustre conciutadà.

Un gran treball de l’amic David Mahiques dintre de la Biblioteca Quatretondenca, que a més enceta una nova sèrie batejada com Reial Privilegi. Des d’aquest raconet ciberespacial, la més sentida enhorabona!!!!

Damnatio Memoriae

Dintre del vast repertori d’institucions que conservaven els clàssics, hi ha una que sempre m’ha encongit l’ànima. Es tracta de la Damnatio memoriae o condemna de la memòria. La pràctica consistia en què a l’antiga Roma, el Senat decretava condemnar el record d’un enemic de l’Estat després de la seua mort. Llavors es procedia a eliminar tot allò que el recordés com imatges, monuments o inscripcions, arribant fins i tot a prohibir l’ús d’aquell nom.

Certament com a pràctica punitiva d’Alzheimer històric no estava malament. No sols s’esborrava a la persona, sinó també el seu record per donar la sensació que mai hagués existit. La veritat que el món de la memòria i l’oblit, com a element de reflexió, sempre m’ha atret i sols cal recordar una xicoteta aportació com és La memoria olvidada. Més encara al comprovar la força que una institució com aquesta ha tingut al llarg de la història. L’empraren els Romans, però també els Egipcis, els Venecians, els Nazis, els Soviètics, els Anarquistes i moltíssims més.

Però dies hi han més que llonganisses i la teoria del Caos ensenya fefaentment que res es pot predeterminar. Que li ho pregunten a l’emperador Caracal·la que de totes-totes volgué oblidar al seu germà Geta i malgrat tot, aquest s’ha convertit en un referent de llibre per descriure el poder maleït de la Damnatio memoriae.

Per acabar, Sant Agustí es preguntava “¿què és l’oblit sinó la privació de la memòria?”, però més encoratjadors em semblen els versos del mestre Mario Benedetti:

Hay quienes imaginan el Olvido

como un depósito desierto/ una

cosecha de la nada y sin embargo

el Olvido está lleno de memoria

"Temps de músics i capellans" ara en pdf

El 4 de novembre de 2011 la Casa Museu La Barbera dels Aragonés de la Vila Joiosa acollia la presentació del llibre Temps de músics i capellans, editat per la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) dintre de la col·lecció Bitàcola Musical coordinada per l’eminent amic Ernest Llorens Climent.

Aquest treball intenta analitzar la repercussió que a la diòcesis de València tingué la promulgació del motu prorpio Tra le sollicidutini del papa Pius X per la reforma de la música sagrada. Com afectà aquesta a la Universitat Pontifícia de València, la creació de la Comissió Diocesana de Música Sagrada, el paper de les dones als cors parroquials, el dels capellans músics i especialment, la seua repercussió vers el moviment bandístic valencià.

Però els estralls de la crisi global que ens somou les butxaques i les ànimes, arribà a tots els indrets impossibilitant una correcta distribució d’aquest xicotet treball d’investigació. És per això que gràcies a les noves tecnologies, passem a oferir-lo en format pdf per a gaudi d’entesos i curiosos.  

Des d’ací sols resta agrair als amics de la FSMCV per sempre estar atents i fer-me confiança.

 

Anem de festa!!!!

Dimecres 9 d’abril el programa Anem de Festa comandat pel folklorista Julio Tormo al canal Mediterráneo TV me convidava a parlar d’una de les meues grans passions, la música festera morocristiana.

I com no agrair des d’aquest raconet a l’ontinyentí Rafael Ferrero Terol per aquesta oportunitat. Una gran vesprada en la millor companyia.

Ací podeu gaudir del programa!!!!