Fa anys que conte el temps en cursos i no en anys. L’any
comença en setembre i no pas en gener. Retorne a matinejar i a maleir el
despertador, mentre he de reeducar la carn per estar amb la mirada fixada a la
pantalla de l’ordenador implementant codis alfanumèrics.
Les vacances devenen fotografies digitals emmagatzemades al
si de la pertinent carpeta i el sabor dels pastels de Belém s’esvaeix del
paladar. Certament la setmana portuguesa ha estat una gran experiència i aquest
Estat peninsular i atlàntic tot una sorpresa. El periple pels principals
indrets turístics m’han deixat força embadalit puix les imatges de Bathala,
Coimbra, Sintra o Lisboa resten enregistrades en el subconscient.
Curiós el fet del plurilingüisme de la majoria dels
lusitans amb els que ens vàrem topar. Curiós també el fet que a les televisions,
series i films, es projecten en versió original subtitulada. I el més curiós,
veure sense entrebancs el Canal 24 Hores de la Televisió Española no com a
mostra de panhispanisme sinó com a riquesa cultural. A casa nostra eixes coses tan
cosmopolites no passen. Ací tanquen radiotelevisions públiques i s’acusa d’imperialisme
el fet de visualitzar per exemple TV3. Ara bé, també és cert que aquest trosset
nostre és la perifèria de la civilització occidental.
Una gran
experiència la portuguesa. Amb desig de retornar aviat per perdrem pels carrers
lisboetes, demanar pingados, estar obrigado o descobrir els fados... M’acompanyes¿?¿?