dilluns, 19 d’octubre del 2015

Visita guiada a la Quatretonda de 1587


Les efemèrides sempre són un bon moment per dur a terme esdeveniments culturals. Fet i fet enguany s’acompleixen 428 anys de la signatura del Reial Privilegi gràcies al qual se’ns concedí la condició de vila i Quatretonda deixà de ser lloc, ço és, un carrer més de Llutxent.

Aquesta vegada entre els dies 23 i el 25 d’octubre l’agenda va ben atapeïda d’actes culturals. D’una banda se celebra el XXVè aniversari de la Societat Micològica Valenciana, pel que haurà una conferència a càrrec de Rafael Mahiques, una excursió al paratge llutxentí del Surar i l’elaboració d’un mural a càrrec de l’artista Neus Mahiques. A més el cap de setmana queda completat amb activitats pels més menuts i un homenatge als més majors del poble.

Menció especial mereix pel que ens toca, la visita guiada que farem el dissabte 24 d’octubre. El leit motive d’aquesta no és altre que Quatretonda 1587 i amb ella intentarem traure aigua clara als vestigis que encara queden del nostre passat medieval i modern. Eixirem a les 16,30 hores des de l’ajuntament, visitarem la plaça en Caus, farem una breu descripció de l’església parroquial i pujarem al campanar. A continuació anirem a la plaça de l’Oliver i des d’ací enfilarem carrer Nou avall fins a l’ermita de Sant Josep on finirem. No cal dir que a més de veure amb uns nous ulls el nostre patrimoni artístic, aprofitarem la vesprada per conèixer un poc més la història de la nostra vila i com d’important va ser el privilegi de 1587.

Aixina que esperem que tothom passe un gran cap de setmana en homenatge a la vila de Quatretonda!!




dijous, 17 de setembre del 2015

Recomanem: Biblioteca Teologia València



Volem donar a conèixer un nou recurs web que ens ha sorprès, pel que aprofitant l’avinentesa li dediquem un breu post. Es tracta d'una nova finestra al ciberespai que la biblioteca de la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer de València ha creat sota el nom de Biblioteca Teología Valencia.

Aquesta institució acadèmica arrancà el 23 de gener de 1974. Ara bé la custòdia dels seus fons té una procedència ben diversificada. Des del nucli primigeni del temps de l’arquebisbe Fabian y Fuero quan el 1790 creà el Seminari Conciliar de València, a donacions d’institucions i persones físiques que han provocat que aquest centre siga un referent en la investigació de la filosofia, la teologia i les humanitats al cap i Casal.

Actualment es troba en un procés de modernització i d’implementació de les noves tecnologies i les TIC’s, puix l’actual marc 2.0 obri una possibilitat sense precedents per posicionar-se i donar-se a conèixer. Entre els canvis que s’han implementat destaca la creació d’un blog i d’una pàgina de facebook, al temps que l’accés on line als fons del catàleg s’han millorat amb el novell OPAC.

Una sèrie de transformacions tecnològics per donar a conèixer aquesta institució cultural, ubicada al bell mig de la ciutat de València, que vos convidem a visitar.
 


divendres, 4 de setembre del 2015

Portuguejant


Fa anys que conte el temps en cursos i no en anys. L’any comença en setembre i no pas en gener. Retorne a matinejar i a maleir el despertador, mentre he de reeducar la carn per estar amb la mirada fixada a la pantalla de l’ordenador implementant codis alfanumèrics.

Les vacances devenen fotografies digitals emmagatzemades al si de la pertinent carpeta i el sabor dels pastels de Belém s’esvaeix del paladar. Certament la setmana portuguesa ha estat una gran experiència i aquest Estat peninsular i atlàntic tot una sorpresa. El periple pels principals indrets turístics m’han deixat força embadalit puix les imatges de Bathala, Coimbra, Sintra o Lisboa resten enregistrades en el subconscient.

Curiós el fet del plurilingüisme de la majoria dels lusitans amb els que ens vàrem topar. Curiós també el fet que a les televisions, series i films, es projecten en versió original subtitulada. I el més curiós, veure sense entrebancs el Canal 24 Hores de la Televisió Española no com a mostra de panhispanisme sinó com a riquesa cultural. A casa nostra eixes coses tan cosmopolites no passen. Ací tanquen radiotelevisions públiques i s’acusa d’imperialisme el fet de visualitzar per exemple TV3. Ara bé, també és cert que aquest trosset nostre és la perifèria de la civilització occidental.
  
Una gran experiència la portuguesa. Amb desig de retornar aviat per perdrem pels carrers lisboetes, demanar pingados, estar obrigado o descobrir els fados... M’acompanyes¿?¿?



dilluns, 20 de juliol del 2015

Nou número de la revista QuaDriVium



Era qüestió de temps la publicació per part de l’Associació Valenciana de Musicologia (AVAMUS) de les actes del congrés celebrat l’any passat sota el títol “La música a la meditarrània occcidental: Xarxa de comunicació intercultural”.

Ara la revista on line d’aquesta institució, QuaDriVium, arreplega les conferències i jornades que tingueren lloc entre el 23 i el 25 de juny de 2014 a la seu de la Societat Coral “El Micalet” de València. Entre les interessant aportacions que hi podreu trobar, vos convidem a llegir “La legislación de las bandas militares en la Valencia del ochocientos”.

A nivell bibliogràfic el segle XIX encara se'ns presenta com el més desconegut pel que fa a l'evolució de les bandes de música i especialment de les militars. L’Arma d'Infanteria de l'Exèrcit espanyol, va iniciar la centúria del vuit-cents amb el predomini de la figura dels "Músics contractats", que eren músics professionals contractats pels comandaments dels regiments i batallons, un recurs habitual en la majoria d'exèrcits europeus i americans. A partir del Real Decreto de 28 de junio de 1832 aquesta situació es va alterar, ja que als contractats se'ls afegiran els "Músics de plaça", soldats amb coneixements musicals amb els quals es formaven les músiques i xarangues del vuit-cents.

Aquesta dicotomia va perdurar fins a la promulgació del Real Decreto de 10 de mayo de 1875 pel qual el personal músic va ser definitivament militaritzat i homogeneïtzat en quatre categories: Músics de primera, segona, tercera i educands. Per la seva part els Músics Majors, que eren encarregats de la direcció de les bandes i eren contractats, van passar a estar assimilats a alferes i les seves places a proveir-se mitjançant oposició.

Salut a tothom i passeu un bon estiu!!!!