Estrena de “La maledicció del Guen III”

Ja feia temps que s’esperava l’estrena de la tercera part de la saga del Guen. Una obra coral dirigida per Genís Benavent i produïda per Fabian Vidal, dos dels cabets inquiets de l’audiovisual quatretondí.

El film que suposa una continuació dels anteriors, descolla pels novells efectes especials i on la trama ben farcida d’aventures passa del curt al llargmetratge. Es tracta així d’un producte on a més, desfilen un bon grapat dels conciutadans de la vila.

L’estrena La maledicció del Guen III, tindrà lloc dintre dels actes de la Setmana Cultural de Quatretonda, el proper dimecres 27 d’agost a les 22,30 hores en l’ermita de Sant Josep. Una esdeveniment que s’acompanyarà de sopar popular i on de ben segur el públic fruirà de sorpreses inesperades. Quedeu tots convidats...

Les raboses criden que ve el llop

Els darrers dies, dues notícies em despertaven el somriure en aquest mes de juliol que poc a poc va calfant-se per la calor. D’una banda el Governador Interprovincial de ésta nuestra Comunidaz, afirmava taxativament al Campus de les FAES, que sense ells el secessionisme catalanista s’estendria sense remei a casa nostra i això seria malíssim. D’altra banda, ara resulta que la Unió Europea investigarà a estos bons gestors per “presumptes” irregularitats contables.

Si més no curiós. Ara sembla que les institucions europees i les espanyoles, comencen a adonar-se’n del que ací tots sabíem i molts callaven, eixe despropòsit que ha suposat la gestió d’estes bones persones. Novament els blavencians som l’exemple de la corrupció i el balafiament dels recursos públics. I en un món amb recursos finits el que s’ha gastat a destall en vuits, nous i cartes que no lliguen ara es deu i no es té per a serveis bàsics.

Però retornant a les paraules del nostre estimat líder, és com si les raboses durant dinou anys hagueren custodiat el galliner, i ara que ja no queden ni les teranyines cridaren que ve el llop. Un llop que representen com al perill pancatalanista o l’identifiquen amb el bolivarià Pablo Iglesias. Però al remat, a l’únic llop que estos senyors temen és a la justícia, qui malgrat ser cega i lenta, acabarà enviant-los a Picassent.

IV Congrés de l’IEVA

L’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (IEVA),organisme cabdal en la cultura de la nostra comarca, presentava divendres 27 de juny el IV Congrés de la Vall d’Albaida. Aquest se celebrarà els dies 27 i 28 de novembre a la veïna vila de Benigànim.

Amb els antecedents d’Aielo de Malferit (1996), Ontinyent (2004) i l’Olleria (2010), el de Benigànim serà una gran oportunitat per fer comarca i acostar als investigadors que reflexionem sobre el que fórem, som i serem els habitadors de la terra blanca.

L’organització ja ha publicat en un novell web, les peculiaritats administratives que han de seguir tots aquells que vulguin inscriure's. Al temps que el congrés, com ve sent habitual, es dividirà en nou àrees de treball: Llengua i literatura; Festes i gastronomia; Comunicació social; Sanitat i medi ambient; Economia i territori; Història i patrimoni; Arts; Educació; i Ciencia i tecnologia.

Una magnífica tardor doncs, ens espera als amants d’aquesta institució,  adobat a més d'un bon pessic d’actes precongressuals... que coses més bones fa el Nostre Senyor, per damunt les teulades raïm de pastor!!!

We Can: Poder o Podar

És ben curiós l’auge que d’un temps ençà a pres el moviment post-15M Podem, especialment després de les darreres eleccions europees. També em sobta com, ja no sols des del lobby del TDT Party, s’ataca fefaentment aquesta formació i als seus líders, els doctors Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero.

Sembla que aquests personatges són el dimoni emplomat, conxorxats amb l’eix del mal i que amb traïdoria ixen cada nit per segrestar xiquets i reduir-los a sagí. Me diverteix el sant benet que els descriu d’extrema esquerre, d’abertzales, de bolivarians i d’amics dels aiatol·làs. La veritat és que en el seu discurs diuen coses que cauen pel seu propi pes, com que qui la feta que la page, que cal prohibir les portes giratòries entre política-empresa, o que s’ha de controlar el poder desmesurat dels oligopolis,... Però la mare dels ous, és que aquest discurs topeta de ple amb eixe establishment que enfonsa les seues arrels en l’Espanya de la Primera Restauració de 1874. Eixe combinat de senyors totpoderosos amagats en ombres poc transparents, que viuen de la butxaca pública a cop del Boletín Oficial del Estado.

No sé, ja es vorà el recorregut dels amics del Podem, on arriben i què els deixen fer. Cal no oblidar que al remat, els mitjans on es publiciten també tenen amos poderosos, i en aquesta societat capitalista i postindustrial res és de bades, sols les cabotades dels frares.

 

PS: Molt xula la segona persona del plural del verb poder, malgrat que prefereixo l’homònima accepció del verb podar, ço és, esporgar la remulla.