Acte pre-congressual a Quatretonda

Poc a poc va acostant-se el gran moment que suposarà el IV Congrés que l’Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida (IEVA) que s’ultima a la veïna vila de Benigànim pels dies 28 i 29 de novembre.

Ara bé, per preparar el camí per aquest esdeveniment cultural, l’IEVA a enllestit tota una sèrie d’actes pre-congressuals. En el cas de Quatretonda, tenim la sort que el proper divendres 24 d’octubre acollirà la conferència “Els fundadors de Quatretonda i Llutxent: els noms i llinatges des de Jaume I a la Germania” a càrrec de l’historiador albaidí Vicent Terol i Reig.

Paga la pena recordar com l’amic Vicent Terol és doctor en història moderna i director de l’Arxiu Municipal d’Ontinyent. I podem afirmar sense por a badar, que és un dels millors medievalistes de les comarques centrals del País Valencià, a més d’expert en la Germania valenciana i gran lletraferit del nostre passat.

Per tant cal que tothom s’apunte en les seues respectives agendes aquesta data, i recorde que l’acte es durà a terme lo dit dia 24 d’octubre, a les 19,30 hores al Saló d’Actes de la casa de la Vila de Quatretonda, sent a més, d’entrada lliure.

Futur incert

Deia Ortega i Gasset en la España invertebrada que “España es una cosa hecha por Castilla, y hay razones para ir sospechando, que en general, sólo cabezas castellanas tienen órganos adecuados para percibir el gran problema de la España integral”. I en aquesta Segona Restauració, la Monarquia Bananera Aspanyola, segueix ancorada en el seu peculiar nacionalisme castellà, homogeneïtzador, antiliberal i retrògrad.

Ara la crisis ha obert la caixa dels trons i per fi sembla, la massa adormida, comença a obrir els ulls veient la realitat de la mà de l’atur, les retallades i la manipulació. De moment sembla que, gràcies a la ciència demoscòpica, deixen en el calaix les darreres idees brillants que plantejaven, com la llei de l’avortament i la reforma de l’elecció d’alcaldes. Però també és cert que mentre el tsunami català avança irreductible, no podem descartar que en breu reimplanten la llei de vagos y maleantes o la llei de fugues.

Malgrat que a Blavència, no sé què dir-hi. Molts alberguem l’esperança del canvi en esta terra consumida pel deute públic, la corrupció, el nepotisme i el clientelisme. Però el poble blavencià addicte a paraetes megalòmanes, paraules grandiloqüents i panatenees d’àpats i pólvora, no sé com es desempallegarà dels vicis assumits durant el temps dels Faraons. Més encara ara, que els grans referents financers del nostre país s’han esvaït gràcies a la magnífica gestió dels líders.

PS: Seguim sense senyals de TV3 i Catalunya Ràdio, i amb RTVV tancada a cal i canto... Ni perdó, ni oblit...

Estrena de “La maledicció del Guen III”

Ja feia temps que s’esperava l’estrena de la tercera part de la saga del Guen. Una obra coral dirigida per Genís Benavent i produïda per Fabian Vidal, dos dels cabets inquiets de l’audiovisual quatretondí.

El film que suposa una continuació dels anteriors, descolla pels novells efectes especials i on la trama ben farcida d’aventures passa del curt al llargmetratge. Es tracta així d’un producte on a més, desfilen un bon grapat dels conciutadans de la vila.

L’estrena La maledicció del Guen III, tindrà lloc dintre dels actes de la Setmana Cultural de Quatretonda, el proper dimecres 27 d’agost a les 22,30 hores en l’ermita de Sant Josep. Una esdeveniment que s’acompanyarà de sopar popular i on de ben segur el públic fruirà de sorpreses inesperades. Quedeu tots convidats...

Les raboses criden que ve el llop

Els darrers dies, dues notícies em despertaven el somriure en aquest mes de juliol que poc a poc va calfant-se per la calor. D’una banda el Governador Interprovincial de ésta nuestra Comunidaz, afirmava taxativament al Campus de les FAES, que sense ells el secessionisme catalanista s’estendria sense remei a casa nostra i això seria malíssim. D’altra banda, ara resulta que la Unió Europea investigarà a estos bons gestors per “presumptes” irregularitats contables.

Si més no curiós. Ara sembla que les institucions europees i les espanyoles, comencen a adonar-se’n del que ací tots sabíem i molts callaven, eixe despropòsit que ha suposat la gestió d’estes bones persones. Novament els blavencians som l’exemple de la corrupció i el balafiament dels recursos públics. I en un món amb recursos finits el que s’ha gastat a destall en vuits, nous i cartes que no lliguen ara es deu i no es té per a serveis bàsics.

Però retornant a les paraules del nostre estimat líder, és com si les raboses durant dinou anys hagueren custodiat el galliner, i ara que ja no queden ni les teranyines cridaren que ve el llop. Un llop que representen com al perill pancatalanista o l’identifiquen amb el bolivarià Pablo Iglesias. Però al remat, a l’únic llop que estos senyors temen és a la justícia, qui malgrat ser cega i lenta, acabarà enviant-los a Picassent.