El darrer 12 de desembre, el Tribunal Suprem, donà la raó a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en el tema de les emissions de TV3 al País Valencià. En resum, la sentència confirmava que el Govern valencià no té l’autoritat per clavar la cullera en aquest assumpte i ha de tornar, de moment, la primera multa de 300.000 euros.
Hom pot pensar que ja està tot fet, que no cal preocupar-se i que de seguida tornarem a sintonitzar a la nostra “tierra de las flores, de la luz y del amor”, la senyal de la malvada televisió pancatalanista. Però ara bé senyores, el Consell ja ha dit que acata la sentència, però que d’endavant l’únic interlocutor que reconeix per solventar el problema és la Generalitat de Catalunya, i no pas els dimonis emplomats d’ACPV.
Moltes vegades, gent del meu entorn, em pregunta quina dèria, per no dir caguera, tinc amb la TV3 i amb Catalunya Ràdio. La resposta no és altra, que en aquests mitjans trobe el que li manca al grup de Radiotelevisió Valenciana (RTVV). Objectivitat, pluralitat, cura per la llengua i el territori, o continguts pròxims i didàctics, i no com a la seua germana valenciana, malalta de mort pels excessos i les baixes audiències, aconseguides a colp de manipulació, llistats de paraules prohibides, jocfloralisme i continguts de baixíssima qualitat.
Dubte molt que aviat retorne la senyal a les cases del nostre país, o que acabe donant-se la desitjada reciprocitat. El més difícil, que era tancar els repetidors, el Molt Honorable Francisco Camps, ja ho aconseguí per a deliri d’una part de l’establishment valencià, tant de dretes com d’esquerres, i del regionalisme més blaver. I la veritat no ho entenc. A mi no m’agrada el missatge que professen els canals de la "Caverna mediàtica", tampoc m’agraden els continguts que emeten els canals especialitzats i farcits a caramull de premsa rosa i groga, al temps que em disgusta força la manipulació dels mitjans autòctons, però la diferència entre el que m'agrada i el que no m'agrada, està a colp d’un clic, total es canviar de canal.
