Açò es paga a soles!

Aquesta era la frase màgica dels darrers anys de bonança econòmica, on tot es pagava a soles. Si hom tenia per comprar-se un cotxe de gamma mitjana, doncs se’l comprava d’alta; si ja tenia la seua residència, era la seua obligació moral tenir-ne una segona, a més del corresponent apartament clar està; les casetes de camp creixien als termes del nostre país com bolets, per generació espontània, tot blasfemant contra els plans d’ordenació urbana que ho prohibien; i qui no feia un viatge en creuer o intercontinental, era perquè no s’havia enterat.

Era el temps en què es lligaven els gossos amb llonganisses, on el més tonto feia rellotges, i tots érem rics, perquè allò que somiares ho podies aconseguir, es pagava a soles!! Xico si el teu veí, el teu cosí, la teua amiga, ho ha fet, tu per què no ho has de fer!!!

Llavors quan algú deia que això era insostenible, que això de créixer il·limitadament no es podia mantindre, que no pots estirar més el braç que la màniga, et deien pessimista, et deien que eres més agarrat que les llémenes. I si criticaves les opcions estratègiques i macroeconòmiques dels líders, et miraven amb mala cara per no veure les virtuts de la seua política megalòmana, perquè València està més bonica que mai, perquè ara estem en el mapa, perquè tothom ens té enveja!!! Ai eixos dies de la España va bien, els del eje de la properidad, els del sistema financiero de Champions League.

I el dubte, ara què fem¿?

Post scríptum: La millor síntesi de la corrupta i histriònica situació econòmica actual, l’ha donat esta setmana el Capità Moro d’Alcoi (alter ego de Xavi Castillo): “La merda ja mos reglota”.

Arriben bandes, amb concerts i conferències

Segueix al Museu Valencià d'Etnologia de València l’exposició Arriben Bandes, la qual estarà accessible al públic fins el proper mes de juny de 2013, al carrer la Corona núm. 36 del Cap i Casal.

Aquesta exposició, es completa amb nous esdeveniments. D’una banda, mitjançant una sèrie de concerts realitzats per trenta societats musicals de la ciutat de València, dintre del marc de la XXXIV edició de Retrobem la Nostra Música, organitzat per la Diputació de València. Aquestos se celebraran tots els caps de setmana, entre febrer i juny, al Centre Cultural la Beneficència.

D’altra banda, també s’enceten una sèrie de conferències i meses redones en col·laboració amb l'ex-Institut Valencià de la Música, per posar fil a l’agulla i traure aigua clara vers el nostre associacionisme bandístic contemporani. Totes elles es realitzaran a la Sala d’Alfons el Magnànim, seguint el següent programa:

• “Les grans fites del repertori bandístic valencià”. Conferència a càrrec de Frank de Vuyst, dijous 7 de febrer. 

• "Nous reptes de l'associacionisme bandístic". Mesa redona formada per Josep Francesc Almeria (president FSMCV), Joan Seguí (director MVE), Anabel Llorens (Omnes Band) i Rafael Garcia Vidal (vocal ANDB), amb la moderació de Frederic Oriola Velló, dijous 7 de març. 
• "Composar per a banda, hui". Mesa redona amb la participación dels compositors Ferrer Ferran, Andrés Valero-Castells i Luis Serrano, dijous 11 d’abril. 
• “La música festera dels moros i cristians: Aproximació a la història d’un gènere bandístic”. Conferència a càrrec de José Rafael Pascual Vilaplana, el dijous 8 de maig. 
• “El Jazz i les bandes de música”. Mesa redona amb la participació de Francisco Blanco “Latino”, Jesús Santandreu i la moderació de Jorge García.



Els comptes suïssos

De fa dies no em trac del cap una frase cèlebre, la qual cada dia em fa bullir més la sang. Aquesta fou feta pel ministre d’economia Cristóbal Montoro, en plena tronada electoral catalana el darrer novembre. En ella amb to desafiant i veu de xiulet, deia referint-se a dos dirigents polítics, “El que tiene que comparecer es el que tiene cuentas en Suiza no declaradas, ese es el que tiene que comparecer, pero no ante el Congreso de los Diputados, tiene que hacerlo ante la sociedad española”.

La frase en qüestió no té desperdici, és d’eixes per emmarcar-la en la paret, per lluir-la orgullós els dies de festa grossa, perquè un parell de mesos després, sols un pessic de setmanes a posteriori, bota la llebre del senyor Carlos Bárcenas, omplint-se tot de sobres amb diners B; apareixent vint-i-dos milions d’euros no declarats a Suïssa; emergint eternes llistes nominals amb pagaments que afecten presumptament als nostres líders; i etcètera, i més, i la cosa que no para.

Al respecte, cal no perdre de vista com el senyor Bárcenas, ja està clavat presumptament amb el sainet del Gürtel, i ara resulta que amb aquest, també. Aleshores el dubte, com quedem amb aquests diners suposadament negres que esquitxen als líders?. Ara què, davant de qui han de comparèixer?.

Però amics meus estem tots tranquils, que ací no passa res. Això sí, els nostres socis europeus ens miren bocabadats, mentre tots plegats esperem el rescat, la visita dels homes de negre, i ens ensorrem sense remissió. We have no future and no hope!!!

Daniel Ferrero Silvaje nou president dels compositors

Diumenge 27, a la seu de la Societat Ateneu Musical de Cocentaina, celebrava l’Associació de Compositors de Música de Moros i Cristians (ACMMIC) la seua assemblea ordinària. Aquesta a més de donar-se els pertinents comptes i informes, ha estat la darrera del compositor Ramón Garcia i Soler al capdavant de l’entitat.

ACMMIC, fou creada l’any 2001 per un grup de compositors que malgrat la seua filiació compositiva i el veïnatge geogràfic, molts d’ells no es coneixien personalment, sent-ne el seu president fundador Jose Rafael Pascual Vilaplana. L’any 2004 a l'assemblea celebrada a San Blas (Alacant), Ramón Garcia i Soler assumia la presidència, i durant el seu mandat l’associació ha posat en marxa la nova web, es va participar a la XXIII Trobada de bandes de música de Catalunya (La Sénia, 2004), se celebrà el III Encontre de compositors (Torrent, 2005), el nombre d’associats s’ha duplicat, al temps que s’han aprofundit les relacions institucionals amb entitats com SGAE, FSMCV i UNDEF, consolidant així a ACMMIC com un referent i un agent d’interlocució necessari per abordar qualsevol tema musical morocristià.

La nova junta eixida en la darrera assemblea, proclamà per aclamació a Daniel Ferrero Silvaje al capdavant de la presidència. Ferrero, a més de compositor, director de banda i membre d’una de les nissagues amb més ressò dintre del món fester, ocupava fins ara la vicepresidència de l’entitat. D’ara endavant, ocuparà el novell càrrec auxiliat per Francisco Valor Llorens com a vicepresident. En el politburó mantenen els càrrecs de secretari i tresorer respectivament, Ricardo J. Montés Ferrero i Pedro Joaquín Francés Sanjuán, al temps que el nombre de vocals s’amplia a nou, amb Ramón García Soler, Enrique Alborch Tarrasó, Benedicto Ripoll Belda, Frederic Oriola Velló, Miguel Ángel Sarrió Nadal, Miguel Ánguel Ibiza Zaragoza, Carlos Pellicer Andrés, Víctor Montoya Prieto y Salvador González Moreno.

Un acte més que necessari, doncs des de l’any 2008, que el màxim òrgan de la institució no es reunia. Aquest esdeveniment, comptà a més amb una conferència de mans de l’advocat Ximo Soler, referida als drets de propietat intel·lectual, la qual despertà un animat col·loqui entre els assistents.