divendres, 1 de març del 2013

Què més dóna tot!!!


Dèficit galopant, desnonaments i suïcidis hipotecaris, crisis econòmica, fallida financera, retallades brutals, atur rampant, fugida de joves titulats,... Tot això ja dóna igual, tot això ja és pretèrit, tot això ja no importa, perquè arribats a març podem gaudir de les mascletades diàries, i ploga o neve, els valencians ja tenim a tocar les sacrosantes Falles, les grans panatenees contemporànies.

Què més dóna que la caixa estiga escurada, i que polítics de tots els colors s’entrebanquen en les portes dels jutjats perquè no hi caben alhora. Ara toca anar a la plaça de l’Ajuntament. I després, ne pas probleme, després vindran més dies de Gaiates, i de Moros i Cristians, i de Fogueres, i de festes Majors, i de nits de revetlla.

Amics meus, què més dóna tot!!! Vaja el món a fer punyetes!!! Senyor pirotècnic, ja pot començar la mascletada!!! Jo mentrestant, vaig a veure si comence a dependre alemany, per si de cas. 

dimarts, 19 de febrer del 2013

L’èxit de la presentació llutxentina


El darrer dissabte presentàrem el nostre pautat treball a la seu de la Unió Musical de Llutxent, a instàncies dels amics del Col·lectiu Cultural el Surar de Llutxent, i la veritat paga la pena dir que fou un goig i un encert, puix un auditori de vora una trentana de persones, ompliren delerosament la seu de la societat musical.

Destacar la participació musical del trio de metall format per Ramón, Juan Jorge i  Viscayo que interpretaren un passatge de Mozart per obrir l’acte i també, l’aportació personal i sentida del mantenedor, Pep Estornell, qui es desféu en afalacs a les nostres persones i a la nostra xicoteta obra.

Apuntar com la vesprada finí amb coca dolça i mistela, cosa que donà lloc a la conversa i a la proximitat entre els amics i els visitants, d’on al moment ja estaven relluint dites i expressions fantàstiques con Atabalar, Darrere la música bobos, putes o maricons, o que Els trombons són trontxos de carabassera.

I no ens podem estar de tancar la present crònica, tot recordant les paraules de comiat del mantenedor Estornell: La campana en el sonar i l’home en el parlar. La presentació d’El Mirall pautat ens ha sonat a música celestial i més alegres que un pandero, estem que ballem en un peu i encara que a mi m’ha tocat ballar amb la més lletja, tots estem de bona gaita, i sense perdre el compàs, he de dir que he sentit campanades perquè encara no passem de la música i dels tocadors. Ahí fora em preparat una tauleta amb mistela i coca. Així que, llenya al bombo, comença el ball, que mengen i beguen els músics, i els que no són músics, també.






dijous, 14 de febrer del 2013

Remember my friends!!



Estimats amics, vos recordem que seguim anant pel món presentant el nostre llibre “El mirall pautat”. Així durant el present mes de febrer visitarem tres indrets, tots ells amb entrada lliure i la possibilitat d’obtenir el treball, signat inclòs, si el lector el vol.

Per tant el dissabte 16 de febrer, la Unió Musical de Llutxent i Col·lectiu Cultural El Surar ens donarà aixopluc en Llutxent, juntament amb el bon fer del mantenidor Pep Estornell i alguna sorpresa musical més. Llavors serem a la plaça del Xiu, a les 19,30 hores.

El divendres 22 de febrer, estarem en l’Aula-Sanganxa a les 19,30 hores, situada en l’avinguda Jaume I, número 57, de Llanera de Ranes

I el dijous 28 de febrer a les 20 hores, a la llibreria Ambra Llibres de Gandia, situada a l’avinguda Alacant.

Però no són aquestes les darreres, perquè també en tenim aparaulades i mig enllestides d'altres, com les de la Banda Instructivo Musical d’Alfarrasí, a la biblioteca de Benirredrà, als Conservatoris d’Albaida i Carcaixent, o a la vila de Burjassot. Per tant vos esperem!

diumenge, 10 de febrer del 2013

A Juanvi i Lídia


No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.

Aquesta fou la idea primigènia que em vingué al cap, la darrera setmana quan l’amic Juanvi em demanà que digués unes paraules el dia del seu enllaç. És més, en la mateixa demanda em puntualitzà, que per cap dels motius, volia que emprés mots grollers, ni expressions banals, ni fes cap referència a parts sexual, tant masculines com femenines.

Jo que soc un xic cregut i manat, llavors vaig recordar l’etern poema estellesià. Personalment soc un amant de l’obra del de Burjassot. De Vicent Andrés Estellés n’hi ha una màxima, que crec, ara ens és més necessària que mai, aquella de “Assumiràs la veu d’un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble”. I al respecte, pense també, que tant Juanvi com Lídia, són d’eixos que la fan seua dia rere dia. Ara bé, retornant al poema dels Amants, també soc sabedor de lo manit i sobat que està, i per tant en un dia tant assenyalat com el de hui, era millor buscar una altra opció.

Aleshores, eixugant-me el cervell, intentant recordar quina imatge podria identificar aquesta eterna parella d’enamorats, al remat la vaig trobar. Paga la pena dir, com per deformació acadèmica, m’agrada cercar l’origen de les coses, el moment primigeni dels fets.

En el cas que hui tenim entre mans, el dels nostres peculiars amants, cal que ens transportem a un migdia de l’any 1995 (crec!), quan retornant de l’Institut amb el llutxentino, sentirem a crit pelat i amb veu de gralla a Juanvi, com li cantava a Lídia un fragment d’Always de Bon Jovi, aquell que diu “I will love you, baby - Always” (Que ningú s’ofenga, però no n’hi ha cap instrumentista, que afine quan canta). Alló se’m quedà gravat!!!.

A mi que em perdonen les amigues de la novia, perquè Bon Jovi mai m’ha fet el pes. Reconeixo que a casa tinc el disc Cross Road, i sí, té cançons interessants, però per a Rock-pastel em quede amb Aerosmitht. Però retornant al fil a de la història, aquesta és la meua imatge primigènia de la parella que hui es casa.

Val a dir, com aquest de hui és sols un simple tràmit administratiu, diguem-li social, pense. La veritable unió d’ells fou Marcel·la, que eixa sí és per sempre. Per no citar també, el sant sagrament de la hipoteca. Però assabentat com estic pel nuvi, en no dir frases grolleres, ni malsonants, millor deixem estar això de la hipoteca i dels bancs.

Bromes a banda, espere que passeu un gran dia amb els vostres familiars i amics. Hui és un dia molt bonic on vosaltres sou els protagonistes, on tots els que estem ací estem per vosaltres i vos estimem, i a més, on tots els cambrers saben el vostre nom.

El matrimoni, és un acte molt important des del punt de vista emocional. Un amic em comenta moltes vegades, que tant la parella com el treball que hom desenvolupa, són cabdals en la estabilitat emocional, i un pas en falç pot condicionar-te la vida tant en positiu com en negatiu.

Així que recordeu, sigau feliços i mengeu anissos. I que tothom sàpiga que no n’hi ha a València dos amants com vosaltres, car d’amants com Juanvi i Lídia, en són parits ben pocs.