El darrer dissabte presentàrem el nostre pautat treball a la seu de la Unió Musical de Llutxent, a instàncies dels amics del Col·lectiu Cultural el Surar de Llutxent, i la veritat paga la pena dir que fou un goig i un encert, puix un auditori de vora una trentana de persones, ompliren delerosament la seu de la societat musical.
Destacar la participació musical del trio de metall format per Ramón, Juan Jorge i Viscayo que interpretaren un passatge de Mozart per obrir l’acte i també, l’aportació personal i sentida del mantenedor, Pep Estornell, qui es desféu en afalacs a les nostres persones i a la nostra xicoteta obra.
Apuntar com la vesprada finí amb coca dolça i mistela, cosa que donà lloc a la conversa i a la proximitat entre els amics i els visitants, d’on al moment ja estaven relluint dites i expressions fantàstiques con Atabalar, Darrere la música bobos, putes o maricons, o que Els trombons són trontxos de carabassera.
I no ens podem estar de tancar la present crònica, tot recordant les paraules de comiat del mantenedor Estornell: La campana en el sonar i l’home en el parlar. La presentació d’El Mirall pautat ens ha sonat a música celestial i més alegres que un pandero, estem que ballem en un peu i encara que a mi m’ha tocat ballar amb la més lletja, tots estem de bona gaita, i sense perdre el compàs, he de dir que he sentit campanades perquè encara no passem de la música i dels tocadors. Ahí fora em preparat una tauleta amb mistela i coca. Així que, llenya al bombo, comença el ball, que mengen i beguen els músics, i els que no són músics, també.
