Noves presentacions en Alfarrasí, Carcaixent i Benirredrà

Abril és considerat com el mes dels llibres i la lectura, sent un moment perfecte per pedres llegint un llibre i invertint uns pocs euros en la nostra llengua. Així, pas a pas, anar defensant-la com a llengua de cultura, de literatura i d’investigació.

En aquest mes reivindicatiu, estarem primerament en Alfarrasí. Ací la societat Instructivo Musical juntament amb la seua banda juvenil, tot sota les ordres del mantenedor Fede Vidal, ens acompanyaran per donar-nos aixopluc el proper divendres 12 a les 19,30 hores.

La segona de les presentacions serà a Carcaixent, en concret al Conservatori Professional "Mestre Vert", on de la mà del mestre Ramon García, juntament amb els alumnes de tercer d’Harmonia i sisè d’Història de la música, estarem el proper el dimecres 17 a les 17,30 hores.

I una tercera organitzada per la Biblioteca de Benirredrà, aquesta serà en l'Aula de Cultura de l'ajuntament situada a la plaça de l'Ajuntament núm 1, el proper divendres 19 a les 19,30 hores.

Totes les presentacions seran d'entrada lliure, hauran llibres per tothom, i pels que el vulguen, dedicat inclòs. Així, vos esperem sense escuses!!!

El doctor Joan Baptista Benavent (1703-1769)

Quan hom s’acosta a la investigació històrica, l’objectiu primigeni és el de lluitar contra l’oblit i recuperar el passat. Malgrat ser sabedors de què el passat no existeix, és temps finit, acabat, incognoscible i sense presència física actual.

Fet i fet quan cerquem personatges d’altres èpoques, sempre ens agrada trobar figures amb les quals compartim alguna característica pròpia, ja siga ideològica, geogràfica o laboral. I encara fruïm més, si ens identifiquem amb les seues vivències i les seues peripècies vitals. Però, també, de vegades la documentació ens descobreix personatges grisos, que per aquest fet, tampoc deuen ser desatesos i condemnats a l’oblit.

Aquest, potser, el cas del doctor Joan Baptista Benavent, quatretondí il·lustre del set-cents valencià. Professor a la Universitat de València, oficial al servei de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge a la Catedral de València. Alhora que tomista radical i figura antiil·lustrada, que prosperarà gràcies al seu treball i perseverança, però també, pel seu posicionament ideològic i la seua proximitat als principals ressorts escolàstics de poder al Cap i Casal.

Figura polièdrica i conflictiva, que ha passat sense pena ni glòria, i que rescatem de la mà de la revista Anales Valentinos, per deixar memòria de la seua existència.

Foc de falla

Ja han finit les gran panatenees valencianes, amb els seus actes d’exaltació i els seus monuments cars i despersonalitzats, mancats la majoria d’ells, de la punyent crítica social dels anys 1930. Jo, perdoneu, però no ho acabe d’entendre. Serà que soc d’un poble menut de comarques, i això d’invertir una pila diners per bastir un monument que acabarà cremat, fet foc de falla, no m’entra en el cap!

Al temps que no deixa de sorprendrem la part sonora, amb el seu ample repertori musical farcit de títols clàssics com La Fallera camina pa’ lante, Maricon el qui no bote o L’Amapola, tot barrejat amb el Valencia de Lope i alguna interpretació, mancada d’assajos, de El Fallero de Serrano.

I la cirereta, apoteòsica i immillorable, amb una fallera embolicada amb la seua banda, amb la enseña nacional inclosa, sentint el per ofrenar interpretat per Francisco. I arribat el flamege a l’aire, tota emocionada caiguda desmaiada, mentre el president i la fallereta la venten, la massa aborronada aplaudeix histriònicament i un músics uniformat, ho mira tot bocabadat. Formidable!!! 

Primer Concert d’Exaltació de la Música Festera amb la Unió Musical d’Alcoi

Diumenge 10 de març, s’encetava al Teatre Calderón de la ciutat d’Alcoi, el cicle institucional dels Concerts d’Exaltació de la Música Festera, els quals obrin les portes a les properes festes de Moros i Cristians de Sant Jordi.

Al respecte ha estat un goix i una gran il·lusió, que la Unió Musical d'Alcoi, comptés amb mi per fer de mantenidor d’aquest primer dels concert fester, que en les setmanes vinents, continuaran la resta de societats musicals alcoianes.

Un concert, que ha volgut recuperar l'antiga filosofia dels abans anomenats de “repàs de pasdobles i marxes”, on s’oferí un programa amb una selecció de les composicions que s’interpretaran en les properes festes morocristianes, com la fanfàrria Alatriste de Roque Baños, la marxa cristiana Llebeig de Saül Gómez i la marxa mora Als Xaparros de José Rafael Pascual Vilaplana.

El concert serví a més, per retre un homenatge al mestre José Maria Ferrero Pastor, on el seu fill, Daniel Ferrero Silvaje, personalitat musical nominada per a la direcció de l'Himne de Festes d'aquest any 2013, dirigí dues peces composades pel Mestre, la marxa mora UMDA i el pasdoble Brisas del Clariano.

Aquest esdeveniment s’acompanyà de la interpretació dels pasdobles Yakka de José Rafael Pascual Vilaplana, A mi Muro de Francisco Esteve Pastor, i Andrés contrabandista d’Óscar Navarro González; les marxes mores Nostalgia mora de Gonzalo Blanes Colomer i Abencerrajes (Tardes de Abril) de Amando Blanquer Ponsoda; les marxes cristianes Picadilly Circus, de José Vicente Egea Insa i Eleazar de Rafael Mullor Grau. I finalment, l'Himne de Festes del mestre Barrachina, amb el qual conclogué el concert entre vítols i aplaudiments.